Acabo de descubrir tu blog y me encanta, enhorabuena porque es genial. La vida misma. La vida de las mujeres con humor del bueno. No hablo catalán -¡qué rabia!- pero bueno, algo entiendo y trataré de seguirte para ver con humor la parte menos idílica de la maternidad. Un abarzo y gracias por sacarme una sonrisa en esta fría, nublada y nevada mañana en el Báltico
M'encanta! Una altra mama m'ha passat aquest link i de veritat que és preciós...!! Els dibuixos són brutals i representen ben bé allò que vivim. Una abraçada i gràcies per compartir-ho.
Hola, el meu nano ja té gairebé 3 anys, però reconec tots aquests moments. Jo també vaig començar un blog però vaig ser incapaç de seguir-lo, acabava feta pols al final del dia i en Martí mai ha volgut dormir com cal, així que no tenia massa estones de tranquilitat, t'admiro! T'aniré seguint i et compartiré!
Genial! hi pots afegir un quart: et deixa la samarreta tacada dels mocs que li surten sense parar pel seu nasset!
ResponderEliminaroooh!!!Tens raó!!!! Amb l'historial que tenim...com he pogut oblidar els mocs?!!!
ResponderEliminarAcabo de descubrir tu blog y me encanta, enhorabuena porque es genial. La vida misma. La vida de las mujeres con humor del bueno. No hablo catalán -¡qué rabia!- pero bueno, algo entiendo y trataré de seguirte para ver con humor la parte menos idílica de la maternidad. Un abarzo y gracias por sacarme una sonrisa en esta fría, nublada y nevada mañana en el Báltico
ResponderEliminarMuchíssimas gracias por el comentario!!!
ResponderEliminarEn breve lo traduzco!!!!
Sí por favor!!! he leído un artículo acerca de este blog en el país y me ha encantado!!!;-)
ResponderEliminarM'encanta!
ResponderEliminarUna altra mama m'ha passat aquest link i de veritat que és preciós...!! Els dibuixos són brutals i representen ben bé allò que vivim.
Una abraçada i gràcies per compartir-ho.
Moltíssimes gràcies a tu!!! Els dijous penjo noves històries... a veure que et semblen!!
ResponderEliminarHola, el meu nano ja té gairebé 3 anys, però reconec tots aquests moments. Jo també vaig començar un blog però vaig ser incapaç de seguir-lo, acabava feta pols al final del dia i en Martí mai ha volgut dormir com cal, així que no tenia massa estones de tranquilitat, t'admiro! T'aniré seguint i et compartiré!
ResponderEliminarMoltes gracies!!!aquí estarem....
ResponderEliminar