Que divertit! Llàstima que en molts casos els de la taula del costat no siguin capaços de dirigir ni un somriure a aquell bebè que busca interactuar. Alguns fins i tot pensen: "Què hi fa aquesta aquí amb aquest nen tan petit que molesta?"... Però sort que també n'hi ha com els de la taula que has dibuixat! Una abraçada.
A la gent que pensa que el meu bebè (en un estat normal) molesta ni la sento..Jo la trobo taaaan bonica que ni em plantejo que pugui no agradar! Deuen ser els efectes secundaris de ser mare,no? Gràcies el cometari! Una abraçada!
Fa relativament poc que he sigut mare d'una nena (1 mes) i, al ser prematura, ha hagut d'estar a l'incubadora tot aquest temps. Per sort avui li han donat l'alta i... et juro que no puc esperar més a viure situacions tan "divertides-estresants-agobiants-alegres" com les que dibuixes en el teu blog.
Per cert, ets una artista! Si la meva filla hagués d'esperar que jo dibuixés... aniria amb ninotets de pal a tot arreu jiji.
Ostres! Clavadet, clavadet! Jo que visc a Alemanya i em passo el dia de cafè en cafè amb les amigues , he de reconèixer que aquí són molt simpàtics amb els nens petitons...però es passen...acaben ficats en les teves converses, amb l'excusa del "wie süβ" (què mono en llenguatge teutó)...bufff....
Que divertit! Llàstima que en molts casos els de la taula del costat no siguin capaços de dirigir ni un somriure a aquell bebè que busca interactuar. Alguns fins i tot pensen: "Què hi fa aquesta aquí amb aquest nen tan petit que molesta?"... Però sort que també n'hi ha com els de la taula que has dibuixat! Una abraçada.
ResponderEliminarA la gent que pensa que el meu bebè (en un estat normal) molesta ni la sento..Jo la trobo taaaan bonica que ni em plantejo que pugui no agradar! Deuen ser els efectes secundaris de ser mare,no?
EliminarGràcies el cometari!
Una abraçada!
Uoooh!!Quin gorrito més xulo porta la Júlia! Molts petons a tots. Maria
ResponderEliminarah!!ja!ja! És un homenatge a http: //lastejeymaneje.blogspot.com/ Quin blog!!!!
ResponderEliminarMolts petons bonica!!!!
Com he pogut riure amb el teu blog, en general.
ResponderEliminarFa relativament poc que he sigut mare d'una nena (1 mes) i, al ser prematura, ha hagut d'estar a l'incubadora tot aquest temps. Per sort avui li han donat l'alta i... et juro que no puc esperar més a viure situacions tan "divertides-estresants-agobiants-alegres" com les que dibuixes en el teu blog.
Per cert, ets una artista! Si la meva filla hagués d'esperar que jo dibuixés... aniria amb ninotets de pal a tot arreu jiji.
Gina!!
ResponderEliminarAmb molta llet i amor en poc temps segur que estaràs vivint aquestes situacions!!!
Moltes gràcies pel comentari,
Una abraçada!
Ostres! Clavadet, clavadet! Jo que visc a Alemanya i em passo el dia de cafè en cafè amb les amigues , he de reconèixer que aquí són molt simpàtics amb els nens petitons...però es passen...acaben ficats en les teves converses, amb l'excusa del "wie süβ" (què mono en llenguatge teutó)...bufff....
ResponderEliminarsííí!!! Jo des de que tinc a la Júlia conec a tot el barri ;)...Qué bé estar tot el dia de cafè en cafè...Quina enveja!!! Gràcies pel comentari
ResponderEliminar